Preparació de la Prova de Síntesi de Composició Digital

Àmbits del disseny audiovisual. √

  • Publicitat à cels incrustats, retocs eliminar parts imatge, efectes visuals i sonors. Persegueix impactar i quedar més temps en la memòria de l’espectador.
  • Crèdits cinematogràfics
  • Efectes cinematogràfics àretocs (correccions, integració amb 3D), filtres, etc…
  • Televisió à identitat visual, imatge de marca, careta, continuïtat, informatius…
  • Multimèdia i interactivitat  material gràfic i audiovisual a la xarxa, videojocs, etc…
  • Videoclips à no tenen regles, es poden utilitzar qualsevol tipus d’efectes ja que són lliures.

Autors del disseny audiovisual.

Els crèdits cinematogràfics són les primeres manifestacions de disseny audiovisual (títols de  crèdits, fulletons del teatre, cartells publicitaris de les pel·lícules, etc.)

Funcions: donar a conèixer l’equip tècnic i artístic + organitzar el discurs (preparar a l’espectador)

Saul Bass (1920-1996)

  • Formació com dissenyador gràfic (va començar dissenyant cartells publicitaris).
  • Pioner del Motion Graphics (vídeo o animació que crea la il·lusió de moviment mitjançant imatges, fotografies, títols, colors i formes)
  • Originalitat i Innovació: substituir fotografies actors per formes gràfiques abstractes que emocionen.
  • Ús de la tipografia.
  • Síntesi metafòrica del discurs sense anticipar el que passaria en el film.
  • “Anatomia d’un assassinat”, “L’home del braç d’or”, “West Side Story”, “Psicosi”

Kyle Cooper (1962 -)

  • 90’s.
  • Imatges contrastades combinant penombra, misteri i tipografies dissenyades expressament.
  • Manté el concepte metafòric, però s’integra o anticipa el que succeirà en la pel·lícula.
  • Combina diferents recursos (tipogràfics, 2D, 3D).
  • “La mòmia”, “Spider-man”, “Superman Returns”, “Seven”, “Braveheart”, videojoc “Metal Gear Solid 2”

 

Elements de l’anàlisi formal.

Espai:

  • models estructurals (estàtic / dinàmic)
  • superfície (angle pantalla, eixos, fora de camp, profunditat…)

Temps:

  • Ritme: creat per la similitud entre components
  • Flux coherent (estructura basada en el so i el moviment, no en un relat)
  • So: diegètic (la font es mostra), no diegètic (la font no es veu)

Components: paraula, música i efectes

Imatge:

  • Color (simbòlic i estimulant)
  • Llum (textures, volums, ombres…)
  • Tipografia: joc semàntic i formal amb dimensió temporal

 

Aspectes formals de la PAC1 i la PAC2.

PAC1  Georges Méliès

Espai:

  • models estructurals (estàtic: amb una retícula interior, no és dinàmica-imprevisible)
  • superfície (centre de pantalla, eixos i diagonals)

Temps:

  • Ritme: creat per la similitud entre components (fragment – text – composició – etc…)
  • Flux coherent (estructura basada en el so i les frases del tema de Satie)
  • So: no diegètic (la font no es veu). Components: paraula, música

Imatge:

  • Color (blanc i negre, tipografies tons freds)
  • Llum (textura fons partícules estrelles, pla: sense volums ni ombres…)
  • Tipografia: joc semàntic i formal sembla màquina escriure antiga

PAC2 Lurpak’s Cook Range

Espai:

  • models estructurals (dinàmic: retícula amb canvis i sorpreses)
  • superfície (centre com a punt d’interès, ús del fora de camp)

Temps:

  • Ritme: creat per la similitud entre components (velocitat, direcció…)
  • Flux coherent (estructura basada en el so i el moviment, no en un relat)
  • So: diegètic (la font es mostra, explosions), no diegètic (música, veu)
  • Components: paraula, música i efectes

Imatge:

  • Color (estimulant, menjar)
  • Llum (textures menjar, volums, ombres…)
  • Tipografia: molt poc ús

 

Elements de l’anàlisi comunicatiu.

 Els signes transmeten simultàniament mitjançant caràcter semàntic (raonament) i estètica (intuïció)

1 La forma semàntica.

Definició: manera com es desenvolupen els continguts

El sistema sintàctic del disseny audiovisual es cohesiona a partir de lògica interna amb que s’estructuren les formes que hi participen, especialment el so.

Signes verbals

  • text escrit (recurs visual: tipografia) joc creatiu del text com a significat i significant
  • text parlat (recurs auditiu: paraula) gran capacitat

Signes auditius

  • efectes sonors: amb significat propi o per associació
  • música: sense codificació però de gran calat emotiu, amb sistema d’articulació propi que es transmet al conjunt

Signes visuals

  • icona: codificat, paregut a la seva representació, no necessita interpretació
  • símbol: codificat, interpretació arbitrària, necessita interpretació. (potencial càrrega emotiva associada)
  • metàfora:  no codificat, recurs expressiu principal, obté significat per associació d’idees en el moment de lectura a partir de la imaginació o sensibilitat, pot ser entesa de varies maneres, construïda a partir d’icones i símbols

2 El discurs semàntic. Recursos expressius

Unitat de significat

Es desenvolupa en el temps (discursiu).

La metàfora articula el discurs semàntic (metàfora que conté altres metàfores)

Recursos:

  • Retòrica: estructurar de forma audaç i efectiva per augmentar capacitat de seducció i convèncer
  • Surrealisme: associacions d’imatges a partir de conceptes i estètica amb impacte visual
  • Humor: té alta capacitat de crear empatia
  • Narració: Pot transmetre molta informació. Text oral o imatge sense iconicitat amb força estètica
  • Sorpresa: gir dinamitzador i refrescant que canvia la lògica del discurs

3 La forma estètica.

Definició: manera com es desencadena l’experiència estètica (per crear sentiment “bellesa”)

  • Forma part del procés Capacitat de penetració emocional i seducció.
  • Mediatitzada per la capacitat emotiva del so.
  • Sensació: impressiona als sentits, caràcter especulatiu i ambigu. (però la reflexió estètica intenta fonamentar-la)
  • Entorn social i cultural: fruit de la societat i cultura d’una època
    • dirigida al gran públic? -> menys agressiva
    • públic més específic? -> claus pròpies del seu llenguatge estètic

4 El discurs estètic.

Unitat estètica

  • Coherència estètica mitjançant principi unitat (ben estructurat i cohesionat) i varietat (contrast amb elements de vivacitat)
  • Fil conductor: elements que donen continuïtat: sintonia, color, continuïtat del signe
  • Dinàmica de contrast establerta en termes relatius de qualsevol element formal.

 

La composició. Definició i Història.

Organització dels elements que formen el conjunt de la imatge, amb la finalitat d’obtenir un efecte d’unitat i ordre. En concret, en el camp de la pintura, la fotografia i la imatge en moviment podríem parlar de la manera com s’ordenen els elements dins del quadre.

Creació de complexes imatges digitals a partir de diverses fonts pe crear una representació ideal.

Evolució històrica concepte:

  • Grecs: proporció
  • Renaixement: figura humana i natura
  • XX: Gestalt

Evolució històrica aplicació:

  • pintura i esculptura
  • fotografia (collage)
  • cinema (Méliès)
  • tv (caretes, etc…)
  • composició digital (Lucas Film)

Futur de la composició audiovisual.

  • Multimèdia: actitud activa, navegació, interactivitat
  • Internet: comerç, publicitat (el consumidor cerca activament sense límit de temps), accés a informació fàcil i fluida, oci, fa servir gramàtica audiovisual (color, efectes, tipografia…), és necessari construir un estil propi i atractiu.
  • Videojocs (Kyle Cooper, crèdits i cinemàtica Metal Gear Solid II)

La composició digital en el cinema i la televisió.

Televisió

Crear la identitat audiovisual corporativa (per fidelitzar)

  • Fluxos de navegació: molinetes (separadors entre programes cap a publicitat)
  • Logotip
  • Identificadors corporatius addicionals (promocions, molinetes vídeo)

Disseny de programes amb identitat pròpia (capçaleres, cairons, títols de crèdit)

Informatius (resposta immediata en presentar informació)

Cinema

  • Títols de crèdit
  • Efectes (afegir, corregir)

La composició audiovisual en els videoclips.

  • Component d’autoria, S’escapen del corpus teòric del disseny audiovisual.
  • Experimentació o videoart (sovint).
  • Producte efímer, lligat a un producte i dirigit a un target molt determinat.
  • Funció comercial molt pensada per a connectar amb un públic determinat.

 

Fase preproducció de la Pràctica.

  • Encàrrec
  • Brainstorming
  • Confecció del Briefing

Briefing. Concepte, canvis durant la pràctica.

Document escrit amb la informació necessària per encarar el desenvolupament d’un producte.

  1. Estudi descriptiu del branding
  2. Anàlisi problemes comunicacionals existents
  3. Proposta audiovisual escrita

Idea i estratègia comunicativa del projecte

– Aspectes semàntics: forma(signes) i discurs semàntic

– Aspectes formals

  1. Pressupost econòmic
  2. Storyboard (opcional)

Aspectes que vaig reconsiderar: retallada de tres escenes a dues, canvis en el ritme, moviments càmera i HUD molt més el·laborat

Branding.

Un branding és la forma com es construeix una marca mitjançant els actius vinculats al nom o símbol que la identifica influint en el seu valor.

Per la meva pràctica he analitzat:

  • Marca
  • Aspectes gràfics
  • Producte

Story-board. Concepte, importància, avantatges i desavantatges.

Un storyboard o guió gràfic és un conjunt d’il·lustracions mostrades en seqüència amb l’objectiu de servir de guia per entendre una història, previsualitzar una animació o seguir l’estructura d’una pel·lícula abans de realitzar o filmar.

El storyboard està format pels següents elements:

  • Escenes (es on es desenvolupa l’acció)
  • Enquadraments i moviments de càmera (emmarcarem que es el que la càmera veurà)
  • Seqüències. (la relació entre una escena i una altra) si hi ha acció o només pas del temps.
  • Temps (ordena les escenes i li dota d’una duració estimada)
  • Comentaris (les nostres indicacions)

Avantatges: ajuda a definir el projecte i la comunicació entre els components de l’equip

Desavantatges: pot limitar el procés creatiu una vegada ja començat el projecte

 

Fase producció de la Pràctica.

Producció: quan la proposta és acceptada es comença a materialitzar el producte i les idees prenen forma concreta

Inclou fase de correccions

Professionals que intervenen en el procés de producció.

Nivells de participació:

  • Primer nivell: treballa els detalls
  • Segon nivell: té una visió més general, distanciada i crítica
  • Director d’art: màxima responsabilitat creativa
  • Productor: responsable de la gestió del pressupost i dels equips
  • Realitzador: assumeix la creació i forma dels continguts
  • Creatiu, Operador de màquina, Animador
  • Càmeres, Il·luminadors
  • Actors, Maquilladors, Vestuari
  • Guionista
  • Músics, Tècnics de so.

Fase postproducció de la Pràctica.

  • S’inicia amb el muntatge en brut
  • Correcció de color: corregir errors del rodatge
  • Etalonatge: conformar tota una dominant de color en base als objectius estètics
  • Treball per capes
  • Integració amb 3D
  • Programes: After-effects, DaVince Resolve…

PACs que serien més difícils sense AE.

Méliès vs Anunci?

Anunci Lurpak’s Cook Range

  • 3D fons partícules
  • 3D càmera i capes de text
  • gran nombre de màscares
  • programació “wobbling” del text

 Màscara. Concepte, ús i tipus.

Zona delimitada per un traçat dins una capa mitjançant la qual es delimita una zona de transparència, només serà visible la part delimitada per aquesta forma. Les màscares poden tenir qualsevol forma i fins i tot aquesta es pot animar fent que la màscara vagi canviant de lloc.

  • Les màscares de traçat tancat poden crear àrees transparents en una capa.
  • Les màscares de traçats oberts no tenen units el punt d’inici i el final i no poden crear àrees transparents per a una capa però són útils com a paràmetres per a un efecte.

Llevar elements de paisatge gravat càmera en ma.

Crear capa de formes

  • Crear una capa amb el paisatge
  • Crear a sobre una capa de formes i amb la ploma dibuixar-hi la part que volem esborrar, podem aplicar-hi una mica d’efecte de difuminat

Analitzar moviment paisatge i aplicar-lo a la capa de formes

  • Seleccionat la capa del paisatge i amb menú Animación / Seguir Movimiento
  • Al rastrejador: Tipo de Pista/ Transformar
  • Triem al rastrejador les opcions de “Posición” y “Rotación”
  • Situem els dos punts de rastreig
  • A “Editar Destino” escollim la capa de formes
  • Analizar (play) i Aplicar (“aplicar dimensiones: x e y”)

La capa de formes segueix el moviment però es troba desplaçada…

  • Reposicionar la capa de formes modificant el punt d’anclatge

Omplir la capa de formes amb una part del contingut original

  • Duplicar la capa amb el contingut original i assignar a aquesta capa en el desplegable Mate Seguim. la capa de formes
  • Desplaçar la capa anterior cercant un punt que contingui part del fons neutre
  • Podem canviar lluminositat i contrast per encaixar millor amb el fons

Ocell en moviment. Tapar i copiar-lo.

  • Crear una capa amb la imatge a treballar
  • Amb el pinzell de rotoscòpia marcar el contorn de l’ocell
  • Afegir de nou la capa del fons
  • Desplaçar la capa de l’ocell a la posició desitjada

Eliminar logotip camió en moviment.

Obtenir imatge fixa per netejar zona amb “tampón de clonar”

  • Convertim el vídeo a una seqüència de tga’s amb la finalitat d’extreure el primer fotograma i importar-lo al vídeo, el netegem.

Analitzar moviment del camió i aplicar-lo a la imatge corregida

  • Crear una capa amb la seqüència d’imatges a treballar
  • Fer un seguiment del pla amb menú Animación / Seguir movimiento
  • Seleccionar tipo de pista “posicionar bordes en perspectiva”
  • Posicionar els quatre punts de rastreig
  • A “Editar destino” la destinació serà la capa el TGA fix
  • Analizar (play) i Aplicar (“aplicar dimensiones: x e y”)

La imatge fixa netejada segueix el moviment però es troba desplaçada

  • Posicionem el TGA fix
  • Fem una màscara del TGA sobre el tga fix de la part que volem llevar

Col·locar un objecte (títols) seguint el moviment del cap.

Crear títols

  • Creem una nova capa amb els títols

Analitzar moviment del cap i aplicar-lo a la capa de text

  • Situem sota la capa del pla en moviment
  • Amb la capa del pla seleccionada menú Animación / Seguir Movimiento
  • Al rastrejador, Tipo de Pista / Transformar
  • Sobre la imatge desplacem el punt de rastreig que és algun punt contrastat del cap de la persona
  • En el rastrejador seleccionem Editar Destino / La capa del text
  • Analizar (play) i Aplicar (“aplicar dimensiones: x e y”)

El text segueix el moviment però es troba desplaçat

  • posicionar-lo amb el punt d’anclatge

 

Posar fons núvols en moviment sobre imatge fixa.

Estabilitzar el moviment del fons de núvols gravat a pols.

  • Crear composició amb el vídeo a treballar
  • Menú Animación / Seguir Movimiento (2, 3, 4 i 5 només si fons gravat a pols i hi ha punts per rastrejar)
  • En el rastrejador, fer clic sobre el botó Estabilizar movimiento, que ens crea un punt de rastreig i selecciona la opció “tipo de pista: estabilizar”
  • Seleccionem les opcions de posición i també la de rotación
  • Analizar (play) i Aplicar (“aplicar dimensiones: x e y”)

La imatge està estabilitzada però es troba desplaçada

  • Escalar, posicionar i rotar per situar-la correctament. Crearem una capa d’ajust, associarem la composició a la capa d’ajust i corregirem en la capa d’ajust.

Crear la màscara a la foto estàtica

  • Amb la capa de la fotografia seleccionada, eina pluma i dibuixar la part que contindrà la part de la foto que conservarem (sense el cel), a les opcions de la màscara puc suavitzar el calat o expandir el contorn
  • Compondre els elements variant la seva posició, etc…

Explicar el procés de chroma.

  • El pla amb la figura a retallar seria en aquest cas el foreground l’hem d’haver gravat amb un fons de color (verd o blau). Per exemple, un presentador.
  • Creem una composició nova. Menú Composición/Nueva Composición i adjustem els Settings.
  • Incorporem el pla amb el fons verd (el chroma key a la composició. Amb la seva capa seleccionada apliquem l’efecte. Menú Efecto/Incrustación/Incrustación por Chroma Lineal. Seleccionem el color de fons en els paràmetres de l’efecte amb el comptagotes i cliquem sobre el color de fons de la imatge.
  • Creem una nova capa sota la anterior amb el background

Explicar el procés de tracking per estabilitzar una imatge.

Estabilitzar el moviment de la imatge gravada a pols.

  • Crear composició amb el vídeo a treballar
  • Menú Animación / Seguir Movimiento
  • En el rastrejador, fer clic sobre el botó Estabilizar movimiento, que ens crea un punt de rastreig i selecciona la opció “tipo de pista: estabilizar”
  • Seleccionem les opcions de posición i també la de rotación
  • Analizar (play) i Aplicar (“aplicar dimensiones: x e y”)

La imatge està estabilitzada però es troba desplaçada

  • Escalar, posicionar i rotar per situar-la correctament. Crearem una capa d’ajust, associarem la composició a la capa d’ajust i corregirem en la capa d’ajust.

Fotogrames clau.

Un fotograma clau és una acció que es produeix en un sol punt en la línia de temps. Una animació s’encadena mitjançant la combinació de tots els fotogrames clau i omple els fotogrames intermedis. No hi ha regles fixes per al temps que ha d’existir entre cada fotograma clau i això pot variar depenent de la quantitat d’accions que es produeixen en una animació.

Quan el cronòmetre està actiu per a una propietat específica, AfterEffects afegeix o modifica automàticament un fotograma clau per a la propietat en el mateix moment en què es canvia el valor de la propietat.

Leave a Reply