PAC 1. Ús d’imatges digitals, drets d’autor i propietat intel·lectual.

M'agrada la poma Intencionalitat comunicativa

“L’art de persuadir consisteix tant en el d’agradar com en el de convèncer; Ja que els homes es governen més pel capritx que per la raó.”

Blaise Pascal

 

 

 

La força de les emocions

La intenció del fotomuntatge és decididament persuasiva: la informació és mínima (fet condicionat per l’absència de text escrit) i predomina el significat connotatiu, és a dir, que porta una càrrega emotiva per associació amb elements compartits entre els receptors de la imatge i el creador. Una estratègia a seguir quan es vol enllaçar emocionalment al consumidor amb un producte és la de transmetre subtilment el desig de compra associant la marca a necessitats bàsiques com la seguretat, el sexe o, en el nostre cas, la alimentació. Unes gustoses pomes enrevoltades per un cor que hem fet amb les nostres pròpies mans.

Punt de vista subjectiu

Sembla que l’observador estigui fixant la seva atenció i enfocant el seu punt de vista cap a l’objecte principal, la poma desitjada. He intentat aconseguir aquest efecte desenfocant la imatge de les pomes en torn a un cercle central, que resta clar. Aquest desenfocament també ajuda a crear una sensació d’irrealitat, reforçada per l’ús subtil de la transparència en les mans i per el marc negre difuminat de la imatge. En certa manera, el to oníric de les imatges reforça la subjectivitat al mateix temps que també prova que l’observador s’identifiqui amb el que veu i facilita la transmissió d’un missatge que és fonamentalment implícit: “m’agrada la poma”.

En aquest cas, la poma de menjar és en realitat un objecte de tecnologia electrònica. Es canvia el sentit de la imatge fonamentat per l’associació inevitable entre una poma dintre un cistell i la imatge de la marca Apple. Evidentment, la força d’aquesta associació dependrà totalment del context; es a dir, si es publica la imatge a una revista d’informàtica el context proveirà les ajudes necessàries per que es pugui fer efectiva aquesta metàfora de forma fàcil i efectiva.

Relació amb les lleis i principis de la Gestalt

La forma creada per les mans, tot i no ser més que un buit format per la disposició simètrica de dues mans, és percebuda efectivament com el símbol d’un cor. No percebem els dits corbats, els polzes enfrontats, els artells… sinó que el nostre cervell s’afanya a proporcionar-nos a imatge icònica d’un cor, que emergeix encara que la figura de les dues mans sigui perfectament recognoscible.

Per el que fa referència als principis de la Gestalt relacionats amb el fotomuntatge, destaquen la llei del tancament, ja que les dues mans són percebudes com una unitat degut a les línies que delimiten el seu contorn; la llei de la bona continuïtat, ja que les textures i els colors diferents de pomes i mans ajuden a delimitar clarament el que podria ser un caos d’objectes superposats; i la llei de la experiència, ja que tothom que ha fet mai un cor amb les mans, endevina tot d’una la relació entre el que veu i el que representa.

 

Accés al document en format pdf: 

Leave a Reply