PAC 1. La no transparència de les interfícies

En aquesta primera PAC es tracta el tema de la transparència de les interfícies, sobre el que a vegades vulgarment alguns seguidors d’Andy Goodman confonen amb ZERO UI, quan en realitat (i com a molt) es refereixen a una absència d’interfície gràfica tradicional. El fet que les ja tradicionals interfícies “amb botonets” o més recentment les GUI dels entorns informàtics hagin esdevingut gairebé omnipresents no significa que siguin les úniques interfícies possibles ni tampoc que un grau superlatiu de transparència impliqui la desaparició d’alguna cosa.

En la meva opinió, que vaig exposar en aquest treball, no hem d’entendre la progressiva automatització i apropament de la interfície al cos humà com una desaparició d’aquesta, especialment quan els esforços només han anat dirigits a la desaparició de la pantalla i els dispositius d’interactivitat tàctil. Una solució com els assistents de veu que incorporen els telèfons mòbils no implica desaparició de res, sinó només la substitució d’una interfície basada en la vista i el tacte per una basada en la interacció verbal.

La única vertadera NO-UI esdevindrà possible quan les màquines es puguin integrar amb l’activitat humana treballant a un nivell subconscient, permetent a l’usuari accedir a informació i controlar dispositius sense que aquest se n’adoni. No es tracta de cap impossible ja que moltes funcions del cos humà (i no només aquelles relatives a la percepció del mitjà) funcionen exactament d’aquesta manera.

Per ajudar a entendre el concepte de transparència de les interfícies se’ns va proposar d’analitzar quatre interfícies, dues “digitals” i dues “analògiques” posant de cada una un exemple poc transparent i un de molt transparent.

PAC1

Leave a Reply