Intervencions al Debat. Generació Transmèdia. 2

Una de les activitats de la PAC3, obligatoria per finalitzar-la amb èxit, va ser la participació al debat transversal que va tenir lloc a l’aula. Després de visualitzar aquest video i llegir aquest article s’havia de realitzar un mínim de tres intervencions al debat i es donaven com a suggeriments aquests temes: Nous mitjans, Consumidors i/o prosumidors i Generació Transmèdia.

Davant la impossibilitat de reproduir el debat sencer, afegeixo només les meves intervencions que, tot i que fora de context, espero us serveixin de ajuda a l’hora de plantejar aquesta part de l’assignatura.
Per cert, ahir vaig rebre la qualificació i he tret Matrícula d’Honor! 🙂
 

Aquí has tractat un aspecte que fa molt temps que estic considerant. Per una volta, és evident que el reciclatge i la remescla de materials culturals és un tret representatiu de la creació en els nostres temps. El propi JENKINS en el seu llibre “Convergence Culture” (2006) tracta sobre la importància del DJ com un exemple de creador d’un producte cultural diferenciat. Estils musicals com el hip-hop i d’altres han fet de la apropiació de fragments musicals (també coneguda com “sampling”) una de les seves característiques més notables.

Si bé no em queda més remei que acceptar aquest fet (la seva existència és ja un fet provat i no opinable), estic parcialment d’acord amb la teva aportació de que ja ens trobem molt enfora d’aquella originalitat que n’anomenes “pura”. Els defensors de la cultura de la apropiació defensen que qualsevol objecte cultural és, en gran mida, un acte d’apropiació i que no existeixen les obres estrictament originals, ja que el creador viu envoltat en un marc cultural del que no es pot abstreure.

Fa uns dies he llegit un llibre molt recomanable, en aparença tracta sobre Disseny Gràfic, però en realitat sembla més un manual de neurociència aplicada en format de petites càpsules. El llibre en qüestió s’anomena “100 Things every designer should know about people”(2011, Susan M. Weinschenk, Pearson Education, New Riders) i, en una d’aquestes cent reflexions tracta el tema de la creativitat. Es fa referència a un assaig publicat per Arne Dietrich (2004) sobre creativitat des del punt de vista de la neurociència, identificant quatre tipus de creativitat corresponents a diferents activitats del cervell. La creatitivat pot ser, d’una banda, de tipus cognitiu o emocional i, d’una altra banda, espontània o deliberada.

En la meva opinió, aquesta creativitat “pura” a la que fas referència seria del tipus emocional i espontània. Com artista, és la que sempre he considerat vàlida i enriquidora. Les tècniques d’apropiació fan servir altres tipus de creativitat, tals com la cognitiva i deliberada, que no tinc la intenció d’entrar a valorar en profunditat en aquest debat, pero que sí que em semblen més adients a altres formes de creació que no la merament artística.

Crec que degut a la novetat dels conceptes de remescla i prosumerisme, s’està donant una categoria superior a aquestes creacions de la que realment tenen. També sé que no és políticament molt correcte aquesta afirmació, i més en el context de la asignatura, però també crec important destacar que no totes les creacions artístiques tenen el mateix valor ni la mateixa implicació per part del seu creador. Quan he fet música per encàrrec no he dubtat a fer servir lícites técniques d’apropiació i remescla per fer més rendible el meu temps de treball i crear un producte més fàcilment reconeixible, pràctic, a la vegada que impersonal.

 


 

A vegades, la millor manera de fer futurologia és senzillament extrapolar la evolució més recent i extreure’n les conclusions pertinents. En el cas de la evolució dels mitjans, si analitzem les darreres dècades, podem trobar el següent patró:

Als 60-70 els mitjans de comunicació eren gegants i monolítics. La seva infuència sobre els gustos i les conductes dels ciutadans era forta i fàcilment mesurable; les modes, que arribaven i desapaireixien com grans onades reflectien aquest model de distribució cultural que anava d’a adalt a abaix, en forma piramidal i corresponent al que avui coneixem com el model de “broadcasting”.

Als 80 encara miràvem cap a Londres o Nova York per descobrir les noves tendències, encara que aquestes començassin ja a donar uns certs simptomes de desfragmentació.

A finals dels 90, i amb la arribada d’Internet les minories es van veure reforçades. L’orgull del “freak” o del “geek”, especialistes en questions marginals (i a vegades, fins i tot marginades) van ser possibles gràcies a que milions de petits especialistes de tot el món es varen poder posar en contacte i, creant sinergies, desenvolupar una intel·ligència col·lectiva que els enriquia individualment i com a conjunt.

Per el que fa al futur, sembla que aquest patró que he senyalat ens porta cap a una encara major desfragmentació i també interconectivitat dels fans i dels creadors. Als 80 podies escriure un fanzine (de fet, jo en vaig publicar un parell sobre temes musicals) i, fins i tot, editar discs de vinil si t’organitzaves un poc bé. Un dels principals objectius que ens marcàvem era l’autofinançament. Ara que el cost de crear un blog, un compte a Youtube o una llista musical a Soundcloud és pràcticament zero, el nou objectiu és arribar, no ja al major nombre de fans possible, sinò al sector més rellevant dels mateixos.

 


 

Gràcies per el teu comentari. La veritat és que sóc un gran fan de la ciència-ficció i, per la meva edat, ja he viscut com alguns dispositius que només surtien a les sèries i pel·licules del gènere ara formen part de la nostra vida qüotidiana: teléfons mòbils, domòtica, video-conferència, tablets, ordinadors amb control per veu, etc…

Hi ha un llibre molt interessant que tracta el tema de la holocoberta i altres interfícies d’usuari en la ciència-ficció. És un llibre dirigit principalment a dissenyadors d’interfícies d’usuari encara que també és una reflexió molt útil per qualsevol persona interessada en els avanços en aquest camp. El llibre es titula “Make It So, Interaction Design Lessons from Science Fiction” (autors: Nathan Shedroff i Christoffer Noessel, 2012, Rosenfeld Media). Aquí hi ha un enllaç a la editorial i un altre al també recomanable blog dels autors.
Precisament en el blog he llegit un article en el que Samsung es defensava de les acusacions de plagi fetes per Apple i ho feia fent referència al concepte de “prior art” (o “tècnica anterior”) ja que es veuen uns tablets en funcionament a la pel·lícula“2001, una odissea de l’espai” de Kubrik (1968). La qual cosa ens fa pensar que la influència de la ciència-ficció en la evolució dels productes que feim servir avui en dia per consumir objectes culturals és molt més rellevant del que sembla a primera vista.

Més informació sobre el tema Samsung vs Apple i la pel·lícula “2001, una odissea de l’espai” en aquesta entrada al blog FOSS patents.

 


 

Documentant-me per la PAC vaig trobar aquest article de HENRY JENKINS a on es fa referència a la Holocoberta (holodeck en anglés).  Aquest mitjà és la evolució definitiva del que ara ens estam plantejant respecte a les característiques dels nous mitjans. L’usuari de la holocoberta entra en una habitació on un ordinador recrea una realitat virtual totalment immersiva (en 360 graus i en totes les direccions).

No tan sols això, sinò que mitjançant una tecnologia futurista les representacions es poder tocar i tenen presència física. La immersió és total. També la interactivitat és màxima: un súper-ordinador controla tots els aspectes d’aquesta realitat, creant uns personatges i un entorn que es podrien qualificar de reals i autèntics. A un dels episodis, un dels personatges d’aquest món virtual pren consciència de la seva existència i posa en perill a tota la tripulació.

Ara hem vist com Kinect de Microsoft permet als dispositius analitzar l’entorn de l’usuari per presentar en pantalla una realitat virtual interactiva. Només ens queda la manera de projectar en 360 graus de forma immersiva i en 3D. Ah! i després sol·lucionar el problema de donar solidesa als fotons!

Per veure la relació entre ciència-ficció i les interfícies d’usuari us passo aquest divertit video a on als 80 la tecnologia de control d’un ordinador per veu (a l’estil de la que ara ens ofereix Siri o Google Voice) es veia també com una cosa del futur, del Segle XXIII, per ser més exactes.

http://www.youtube.com/watch?v=hShY6xZWVGE

 

 

2 thoughts on “Intervencions al Debat. Generació Transmèdia.

  1. Reply Jordi Llonch Esteve (@jordi_llonch) Feb 7,2013 10:17 am

    Enhorabona per la Matrícula! M’han agradat molt les teves intervencions del debat, llàstima que ja vaig fer aquesta assignatura i no he pogut llegir la resta d’opinions dels teus companys, però sense cap mena de dubte trobo molt enriquidor tot el que comentes.

    Si t’interessa aprofundir amb el tema del sampling i la cultura de l’apropiació et recomano els llibres “Free Culture” i “Remix” del professor de Harward Lawrence Lessig.

Leave a Reply