Drets d’autor, propietat i monetització dels vídeos a les plataformes de publicació.

És interessant quan parlem sobre les plataformes de publicació de vídeo destacar el fenomen dels “youtubers”  , és a dir, aquells autors que pugen contingut a la plataforma de Google i que gaudeixen de considerable rellevància social i un elevat nombre de seguidors.

Aquests autors de continguts que es comuniquen al marge dels circuits tradicionals dels mitjans de comunicació de masses, sense “contractes” amb grans grups televisius ni el suport tècnic que dóna pertanyer a l’entramat comercial d’una gran corporació,  aconsegueixen xifres d’espectadors que posen els pèls de punta als programadors de les graelles de programació de les cadenes de televisió per TDT.

I, com conseqüència de l’èxit i els seguidors, arriba la codiciada recompensa econòmica que, en alguns casos, és molt més que generosa tenint en compte els escasos recursos amb que es realitzen aquestes produccions. El llistat de la revista econòmica Forbes ens proporciona xifres de guanys que arriben als 12 milions de dólars anuals en el cas de la “estrella del youtube”  PewDiePie i altres fonts ens indiquen que el youtuber en espanyol més famós, Vegetta777,  s’emporta un mínim de 924.000€  cada any.

No ens hauria d’estranyar, per tant, que hi hagi qui vulgui una part del pastís que generen aquests vídeos però que, per mala voluntat o per mandra, no estigui disposat a emprendre la creació de continguts propis. Això ha donat lloc a l’aparició d’apropiacions indegudes de continguts audiovisuals a les plataformes de contingut online. Un fet que, amb tot l’esmentat abans, deixa de ser una anècdota per convertir-se en un pressumpte delicte econòmic de grans proporcions.
Com ens indica l’estudi de disseny Kurzgessagt en el seu vídeo a youtube, recentment Facebook va anunciar que havia aconseguit 8.000.000.000 (vuit mil milions) de visualitzacions DIÀRIES (!) dins la seva xarxa social. Però resulta que en el primer trimestre de 2015, 17.000.000.000 (disset mil millons) d’aquestes visualitzacions provenien de vídeos “robats” de Youtube.

No és un problema que només pertanyi a Google, com propietària de la plataforma de publicació de vídeo, sinó que també ho és pels creadors dels continguts ja que aquestes visualitzacions a Facebook escapen de la dessitjada monetarització que proporciona la plataforma original.

La apropació dels drets d’autor de material publicat a plataformes online es coneix amb el nom de “freebooting”  i perjudica, sobre tot, als creadors de contingut més petits o també coneguts com “independents”. Per tant, el que ens recomanan Kurzgesagt que facem és avisar als creadors dels vídeos originals quan trobem material “robat” ja que ells són els únics que poden reclamar a Facebook per intentar aturar aquest fet tan injust.

Per qui vulgui conéixer un poc més sobre el tema, recomano llegir la entrada a Medium de Hank Green, creador professional a Youtube, on explica amb més detall aquestes questions.

Leave a Reply